Naixement de la taula periòdica

La primera taula periòdica va ser consebuda pel químic rus Dimitri Mendeléiev el 1869 i per l'alemany Julius Lothan Meyer el 1870 de forma independent. Mendeléiev va poder predir l'existència d'elements químics encara no descoberts i les propietats físiques i químiques que tindrien. El seu aïllament es va realitzar poc després i es confirmaren les predicions fetes pel químic rus, la qual cosa va donar un fort suport a la seua taula periòdica.

Posteriorment, es va haver de modificar per incloure grups d'elements que no havien estat predits (gasos nobles..) o altres que no existeixen en la natura i son sintetitzats als laboratoris, donant lloc a la taula periòdica actual.

Charles Augustin de Coulomb

Va ser un físic i ingenier nascut a Angulema, França el 14 de Juny de 1736 i mort a París el 23 d'Agost de 1806. Fou el primer científic en estableixer les lleis cuantitatives de la electroestàtica i realitzar moltes investigacions sobre el magnetisme, la fricció i l'electrictat. 
En el seu honor la unitat de càrrega elèctrica en el Sistema Internacional s'anomena coulomb. 

Charles-Augustin de Coulomb va formular la Llei de Coulomb a partir de les mesures fetes en el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques. La llei diu que la força electrostàtica que hi ha entre dues càrregues elèctriques puntuals és directament proporcional a la magnitud de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.
Coulomb va trobar que la direcció de força d'interacció entre dues càrregues puntuals era la recta que les unia i que el seu sentit depenia del signe de càrrega, les càrregues de signe diferent s'atreien mentre les d'igual signe es repel·lien.