Posteriorment, es va haver de modificar per incloure grups d'elements que no havien estat predits (gasos nobles..) o altres que no existeixen en la natura i son sintetitzats als laboratoris, donant lloc a la taula periòdica actual.
jueves, 23 de mayo de 2013
Naixement de la taula periòdica
La primera taula periòdica va ser consebuda pel químic rus Dimitri Mendeléiev el 1869 i per l'alemany Julius Lothan Meyer el 1870 de forma independent. Mendeléiev va poder predir l'existència d'elements químics encara no descoberts i les propietats físiques i químiques que tindrien. El seu aïllament es va realitzar poc després i es confirmaren les predicions fetes pel químic rus, la qual cosa va donar un fort suport a la seua taula periòdica.
Charles Augustin de Coulomb
Va ser un físic i ingenier nascut a Angulema, França el 14 de Juny de 1736 i mort a París el 23 d'Agost de 1806. Fou el primer científic en estableixer les lleis cuantitatives de la electroestàtica i realitzar moltes investigacions sobre el magnetisme, la fricció i l'electrictat.
En el seu honor la unitat de càrrega elèctrica en el Sistema Internacional s'anomena coulomb.
Charles-Augustin de Coulomb va formular la Llei de Coulomb a partir de les mesures fetes en el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques. La llei diu que la força electrostàtica que hi ha entre dues càrregues elèctriques puntuals és directament proporcional a la magnitud de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.
Coulomb va trobar que la direcció de força d'interacció entre dues càrregues puntuals era la recta que les unia i que el seu sentit depenia del signe de càrrega, les càrregues de signe diferent s'atreien mentre les d'igual signe es repel·lien.
En el seu honor la unitat de càrrega elèctrica en el Sistema Internacional s'anomena coulomb.
Charles-Augustin de Coulomb va formular la Llei de Coulomb a partir de les mesures fetes en el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques. La llei diu que la força electrostàtica que hi ha entre dues càrregues elèctriques puntuals és directament proporcional a la magnitud de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.
Coulomb va trobar que la direcció de força d'interacció entre dues càrregues puntuals era la recta que les unia i que el seu sentit depenia del signe de càrrega, les càrregues de signe diferent s'atreien mentre les d'igual signe es repel·lien.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)