La nostra estimada tecnologia

 

Ens trobem en el segle XXI i pareix que dir això siga sinònim d' haver de fer-ho tot amb tecnologia. Des de demanar el sopar fins demanar sortir al noi o la noia que estimes. 
La tecnologia ens fa la vida més fàcil i ràpida però ens hem d'adonar que també ens afecta a la nostra salut ja siga per el continu contacte amb les ones que desprenen com per el sedentarisme que cada vegada està augmentant més arreu del 
món. Ara els xiquets i xiquetes prefereixen estar a casa xatejant amb els amics que sortir a donar 
 una volta amb ells, ara estem amb el mòbil tot el dia quan  parlem amb el nostre amic o amiga, ara ens quedem sense saber que dir a la cara i sabem mil i una coses que dir pel Whatsapp, ara hem de portar el nostre mòbil sempre fins i tot a l'escola.
  No sols som els joves els qui fem totes aquestes coses, ja que cada vegada els pares i majors ho fan més.
Fins on hem arribat? És molt fàcil dir-ho però jo sòc la primera que ho fa. No podem que els més menuts  vegin açò com a normal perquè com diu el vídeo de baix : ''Som una generació d'idiotes''.
Amb el tema que afecte a la nostra salut podem dir que una de les malalties que més ens afecta és el sedentarisme, estar sentat tot el di davant del ordenador, el mòbil o la play i ens oblidem de caminar, córrer..etc. Els aparells també ens afecten a la nostra vista i cada vegada més apareixen persones que s'han de posar ulleres a causa del deteriorament dels ulls per la pantalla. Tots els aparells electrònics creen addicció i els adolescents ho sabem molt bé amb el mòbil. Quantes persones no han pogut estudiar per culpa de distraure's amb el mòbil? Estic segura que al 100% els ha passat.
També ens afecten a la nostra salut social com ja he dit abans i ens fa ser dependents de tonteries com els 'likes' que ha rebut el teu comentari o foto i moltes coses més que apareixen en el vídeo. Ens creen discussions amb la nostra parella per coses sense sentit i infinitat de coses.
Estic a favor de la tecnologia però com en tot, poquet és bo però fins i tot la cosa més bona pot arribar a ser roïna amb grans quantitats.

LOOK UP!
https://www.youtube.com/watch?v=ut7IdSovP_E#action=share

SÓC D'HUMANISTIC, PER QUÈ HE D'ESTUDIAR CMC?

Moltes persones a l'hora d'elegir quin batxillerat farà fugeix de les ciències i decideix agafar l'humanístic o l'artístic o qualsevol altra opció però SORPRESA tens una matèria anomenada CMC (Ciències del Mon Contemporani). La primera reacció de moltes persones (jo inclosa) es de indignament ja que no volem res relacionat amb la ciència..
Per això he buscat informació per saber per qué es una assignatura obligatòria i que ens pot aportar o al contrari.
Tot el que ens envolta és ciència. Ho veiem en la televisió amb mil i una notícies científiques d'investigacions, projectes..etc. Les persones som curioses i ens estem preguntant coses constantment i moltes de les solucions a aquestes preguntes són d'alguna cosa relacionada amb la ciència. Som la societat del coneixement ja que som ciutadans del segle XXI i tenim dret i deure de posseir una formació científica que ens permet a actuar com a ciutadans autònoms, crítics i responsables. 

"1.El reto para una sociedad democrática es que la ciudadanía tenga conocimientos suficientes para tomar decisiones reflexivas y fundamentadas sobre temas científico-técnicos de incuestionable trascendencia social y poder participar democráticamente en la sociedad para avanzar hacia un futuro sostenible para la humanidad."

Aquesta matèria (CMC), ha de contribuir i ajudar a fer aquest repte possible, perquè el que donem en aquesta matèria ens servira per al nostre futur, mai podem apartar la ciència de la nostra vida perquè la vida es ciència tant com si ens agrada com si no. Per això CMC no és una matèria dura sinó una vista general de la ciència i es pot donar-se d'una manera més entretinguda per a l'alumnat.



1. (Introducció al currículum de Ciencias para el Mundo Contemporáneo, perteneciente al Decreto 102/2008, de 11 de juliol, del Consell, per el que s'estableix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana)

LA DISLEXIA

 

La dislèxia és un trastorn de l'aprendisatge de la lectoescriptura. El seu origen pareix que es deriva d'una alteració del neurodesenvolupament.

Les persones que la pateixen no tenen ninguna característica física per a poder distingir-los dels demés. Però si a l'hora de recitar l'alfabet, dir lletres... Quan llegeixen solen substituir alguna lletra per una d'altra, llegir més lentament i no dificultat a l'hora d'entendre el text, entre d'altres.

Un gran problema que té es que no es compatible amb el nostre sistema educatiu, ja que tots els aprenentatges es realitzen a través d'un codi escrit, per aquesta raó el que té dislèxia li costen molt els continguts de les matèries com Coneixement del Medi perquè no és capaç d’entendre el seu significat. Per tant, ha d'esforçar-se amb la lectoescriptura però acaben rebutjant-la a causa de perdre la concentració i distreure’s fàcilment. Els professors i pares moltes vegades els pressionen i no comprenen als xiquets que els resulta molt difícil.

 

A més a més la dislèxia també causa problemes en la memòria a curt termini, lèxic, no distingir entre detra i esquerra i moltes més.

No tots els casos són iguals com en la majoria d’infermetats i pot ser que algú no tinga algunes de les característiques que he dit anteriorment. Com cada cas no és el mateix, a l'hora de ''curar-se'' també es diferent. El tractament no és cap medicina sinó practicar i afrontar les dificultats que cada u té. El tractament es total o casi total però això també és depèn de quan se han donat comte els pares o professors, quan abans se sap és molt millor. Cada xiquet té un tractament especialitzat perquè no tots tindran problemes amb alguna cosa i també depèn el grau de dificultat.

Parle ara d'un cas proper a mi i també aprofitar per a dir que això ha sigut en gran part el que m'ha fet que escriure aquest post avui: Quan era xicoteta i anava al cole a la meua classe hi havia dos xiquets amb dislèxia i ho vaig poder veure personalment, ja que també eren amics. Hi com he dit abans, no eren iguals i poc a poc i amb temps i esforç han pogut seguir estudiant (en molts casos per la seua dificultat d'aprendre no estudien) i han pogut fer tot l’institut i es pot dir que ja estan curats.

Lloc info:  http://www.disfam.org/dislexia/ http://www.webconsultas.com/dislexia/tratamiento-de-la-dislexia-755