LA DISLEXIA

 

La dislèxia és un trastorn de l'aprendisatge de la lectoescriptura. El seu origen pareix que es deriva d'una alteració del neurodesenvolupament.

Les persones que la pateixen no tenen ninguna característica física per a poder distingir-los dels demés. Però si a l'hora de recitar l'alfabet, dir lletres... Quan llegeixen solen substituir alguna lletra per una d'altra, llegir més lentament i no dificultat a l'hora d'entendre el text, entre d'altres.

Un gran problema que té es que no es compatible amb el nostre sistema educatiu, ja que tots els aprenentatges es realitzen a través d'un codi escrit, per aquesta raó el que té dislèxia li costen molt els continguts de les matèries com Coneixement del Medi perquè no és capaç d’entendre el seu significat. Per tant, ha d'esforçar-se amb la lectoescriptura però acaben rebutjant-la a causa de perdre la concentració i distreure’s fàcilment. Els professors i pares moltes vegades els pressionen i no comprenen als xiquets que els resulta molt difícil.

 

A més a més la dislèxia també causa problemes en la memòria a curt termini, lèxic, no distingir entre detra i esquerra i moltes més.

No tots els casos són iguals com en la majoria d’infermetats i pot ser que algú no tinga algunes de les característiques que he dit anteriorment. Com cada cas no és el mateix, a l'hora de ''curar-se'' també es diferent. El tractament no és cap medicina sinó practicar i afrontar les dificultats que cada u té. El tractament es total o casi total però això també és depèn de quan se han donat comte els pares o professors, quan abans se sap és molt millor. Cada xiquet té un tractament especialitzat perquè no tots tindran problemes amb alguna cosa i també depèn el grau de dificultat.

Parle ara d'un cas proper a mi i també aprofitar per a dir que això ha sigut en gran part el que m'ha fet que escriure aquest post avui: Quan era xicoteta i anava al cole a la meua classe hi havia dos xiquets amb dislèxia i ho vaig poder veure personalment, ja que també eren amics. Hi com he dit abans, no eren iguals i poc a poc i amb temps i esforç han pogut seguir estudiant (en molts casos per la seua dificultat d'aprendre no estudien) i han pogut fer tot l’institut i es pot dir que ja estan curats.

Lloc info:  http://www.disfam.org/dislexia/ http://www.webconsultas.com/dislexia/tratamiento-de-la-dislexia-755