EL NOU ACCELERADOR

Aquest autor va escriure llibres, tant de ficció com de no ficció, el van cridar “el pare de la ciència-ficció”.

Un dels llibres mes coneguts va ser “La guerra dels mons”, on es descriu una invasió alienígena de la terra, de la que es van fer nombroses adaptacions a pel·lícules, sèries de radio, còmics... És coneguda l’adaptació per a la ràdio que va fer Orson Welles, i que molta gent va creure que era real.

“El nou accelerador” conte quatre contes que no tenen connexió entre ells:

-El primer, duu el nom de “El nou accelerador”. El narrador és un veí de Folkestone del professor Gibberne (és el científic i inventor). Gibberne, crea una substància que ell pensa, serà miraculosa i de gran vàlua per la societat, permetrà a les persones realitzar les activitats a una velocitat molt superior a la normal. L'inventor i el seu amic (el narrador) prenen aquest líquid (amb una certa por) i fan un recorregut pels carrers de Londres on viuen diferents aventures.
En prendre la substancia tot els va més de pressa, el cor, els pulmons, el cervell, músculs,. I el seu voltant va molt més esplai, encara que de tot açò no es donen conter. La gent està com congelada, es mou molt esplai, de manera silenciosa, es poden venjar del gos que els molesta, però...¿que ocorre quan l'efecte de la droga desapareix? En qüestió de segons desapareixen els moviments ràpids i apareix una forta calor, ganes de vomitar, confusió mental,...

Hi ha diverses observacions interessants: la rel•lativitat del temps, els problemes de les drogues i, un altre problema que avui en dia es dóna molt, descobriments científics i tecnològics que es venen i publiquen sense pensar en les conseqüències, perquè primen els interessos comercials sobre els ètics.

-El segon es “Els cuirassats terrestres”. És un conte de ciència-ficció on Wells fa una crònica periodística de la guerra de les trinxeres. Aquest periodista participa de forma activa en el desenvolupament dels fets.
Unes màquines enormes, que anaven amb vapor i duien canyons, guanyen la batalla amb facilitat (inventa els tanques, com podien ser, ho imaginava). Però la raó de guanyar no és tan sols per dur les màquines, és perquè qui les controlen eren homes intel•ligents, homes que tenen el coneixement. Els que perden la batalla són gent sense coneixements encara que molt robustos.

Es fa una reflexió al voltant de la cultura, del coneixement, de la seua importància, sobre la qüestió de la ciència i la tecnologia. Les màquines i la tecnologia són importants, però sense l’intel•lingència humana i el coneixement, no tenen el mateix valor.

-El tercer es “El Bacil robat”. Un científic, que te'l seu laboratori a casa, és visitat per un home que era anarquista. Li ensenya el seu laboratori i li va explicant les investigacions que du a terme, recalcant sobretot que te al seu poder un virus del colera molt perillós que podia fer molt de mal al mon.

Ací es on comença l’aventura, en to graciós i divertit. El home li furta aquest virus i el científic va corrent a que li ho torne. La persecució la fa sense barret i amb roba que no es de carrer, la seva dona va darrere d’ell per tal de que vaja decent.

Al mateix temps els cotxers fan apostes i l’animen en la seua carrera darrere del anarquista delinqüent (aquest molt asustat). De sobte, es para l’anarquista i decideix no córrer mes, li diu al científic que se ha begut la poció. Però el científic no esta gens preocupat perquè no era el virus del colera, tan sols va fer de color blau brillant als animals en els que va experimentar!!! Ja ja!! Aquest també és un tema d’actualitat avui en dia, hi ha por als atacs amb elements químics i biològics, per part dels terroristes. En les grans ciutats, els dipòsits d’aigua potable estàn vigilats, per tal d’evitar la contaminació per part de terroristes.

-El quart és “Un somni de Armagedon”. Armagedón és una paraula que significa catàstrofe. Aquest conte va de somnis, allò que tots fem alguna vegada, imaginar coses que ens agradaria viure, però en aquest cas acaba en catàstrofe.
En un tren coincideixen dos homes en un vagó, un llig un llibre de somnis i l’altre li explica que ell, cada nit, té un somni que continua a la següent nit y així durant molt de temps, però ara ja s’havia acabat i li conta tots els somnis.
Ell era un bell dorment que vivia en el futur, en una època que no coneixia exactament al costat d'una dona bellíssima amb la qual viu una relació apassionant que descriu meticulosament. Tot ocorre en Capri. L’home ho deixa tot per la seua amada, encara que té remordiments per abandonar les seues obligacions. No abandona la seua amada per amor, però el no abandonar-la fa que la perda definitivament.
Són dos mons paral•lels on un home somnia i viu el futur, i s’enamora d’una dona que encara no ha nascut. La vida del somni, li anul•la la vida real. Acaba morint en una guerra, amb màquines de guerra del futur inventades per idiotes i pilotades per idiotes.