Es tracta d'un no metallde color groc, bla, fràgil, lleuger, desprén una olor característica d'ou podrit en mesclar-se amb hidrogen i crema amb flama de color blau desprenent diòxid de sofre (SO2). És insoluble en aigua però es dissol en disulfur de carboni (CS2). És multivalen.
En fondre el sofre s'obté un líquid que flueix amb facilitat format per molècules de S8, però si s'escalfa el color es torna marró quelcom rogenc i s'incrementa la viscositat.
És un element molt abundant en l'escorça terrestre. En forma nativa es troba en les proximitats d'aigües termals, zones volcàniques i en menes de cinabri, galena, esfalerita i estibina, i s'extrau per mitjà del procés Frasch.
Usos:
El sofre s'usa en multitud de processos industrials com la producció d'àcid sulfúric (H2SO4) per a bateries, la fabricació de pólvora i el vulcanitzat del cautxú. El sofre té usos com fungicida i en la manufactura de fosfats fertilitzants. Els sulfits s'usen per a blanquejar el paper i en llumins. El tiosulfat de sodi (Na2S2O3) o d'amoni ((NH4)2S2O3) s'empren en la indústria fotogràfica com a «fixador» ja que dissol el nitrat de plata (AgNO3); i el sulfat de magnesi (MgSO4 , també anomenada sal Epsom) té usos diversos com laxant, exfoliant o suplement nutritiu per a plantes.
sábado, 15 de junio de 2013
La radiació aplicada als aliments
La irradiació del menjar és el procés pel qual el menjar s'exposa a radiació ionitzant amb el propòsit de destruir microorganismes, bacteris, virus o insectes que podrien estar present al dinar. Les fonts de radiació utilitzades inclouen radioisòtops productors de raigs gamma, generadors de raigs-X i acceleradors de neutrons. Altres aplicacions inclouen la inhibició de brots, el retard de la maduració, l'increment de la producció de suc i la millora de la rehidratació.
La irradiació és un terme més general on l'exposició deliberada de materials a la radiació per aconseguir una meta tècnica (en aquest context es presumeixen 'radiació per ionització'). Comparada a la quantitat de menjar irradiada, el volum d'aplicacions quotidianes és enorme però és una cosa que no és notat normalment per les persones.
El genuí efecte de processar el menjar per radiació ionitzant es relaciona amb el dany a l'ADN, la informació genètica bàsica per a la vida. Els microorganismes no poden proliferar i continuar les seves activitats. La podridura causada pels microorganismes cessa. Els insectes no sobreviuen o són incapaços de reproduir-se. Les plantes no poden continuar el seu cicle natural de maduració o envelliment. Tots aquests efectes són beneficiosos per al consumidor i la indústria alimentària.
El logo Radura, usat per mostrar que un dinar ha estat tractada amb radiació de ionització.
La irradiació és un terme més general on l'exposició deliberada de materials a la radiació per aconseguir una meta tècnica (en aquest context es presumeixen 'radiació per ionització'). Comparada a la quantitat de menjar irradiada, el volum d'aplicacions quotidianes és enorme però és una cosa que no és notat normalment per les persones.
El genuí efecte de processar el menjar per radiació ionitzant es relaciona amb el dany a l'ADN, la informació genètica bàsica per a la vida. Els microorganismes no poden proliferar i continuar les seves activitats. La podridura causada pels microorganismes cessa. Els insectes no sobreviuen o són incapaços de reproduir-se. Les plantes no poden continuar el seu cicle natural de maduració o envelliment. Tots aquests efectes són beneficiosos per al consumidor i la indústria alimentària.
jueves, 23 de mayo de 2013
Naixement de la taula periòdica
La primera taula periòdica va ser consebuda pel químic rus Dimitri Mendeléiev el 1869 i per l'alemany Julius Lothan Meyer el 1870 de forma independent. Mendeléiev va poder predir l'existència d'elements químics encara no descoberts i les propietats físiques i químiques que tindrien. El seu aïllament es va realitzar poc després i es confirmaren les predicions fetes pel químic rus, la qual cosa va donar un fort suport a la seua taula periòdica.
Posteriorment, es va haver de modificar per incloure grups d'elements que no havien estat predits (gasos nobles..) o altres que no existeixen en la natura i son sintetitzats als laboratoris, donant lloc a la taula periòdica actual.
Charles Augustin de Coulomb
Va ser un físic i ingenier nascut a Angulema, França el 14 de Juny de 1736 i mort a París el 23 d'Agost de 1806. Fou el primer científic en estableixer les lleis cuantitatives de la electroestàtica i realitzar moltes investigacions sobre el magnetisme, la fricció i l'electrictat.
En el seu honor la unitat de càrrega elèctrica en el Sistema Internacional s'anomena coulomb.
Charles-Augustin de Coulomb va formular la Llei de Coulomb a partir de les mesures fetes en el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques. La llei diu que la força electrostàtica que hi ha entre dues càrregues elèctriques puntuals és directament proporcional a la magnitud de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.
Coulomb va trobar que la direcció de força d'interacció entre dues càrregues puntuals era la recta que les unia i que el seu sentit depenia del signe de càrrega, les càrregues de signe diferent s'atreien mentre les d'igual signe es repel·lien.
En el seu honor la unitat de càrrega elèctrica en el Sistema Internacional s'anomena coulomb.
Charles-Augustin de Coulomb va formular la Llei de Coulomb a partir de les mesures fetes en el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques. La llei diu que la força electrostàtica que hi ha entre dues càrregues elèctriques puntuals és directament proporcional a la magnitud de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.
Coulomb va trobar que la direcció de força d'interacció entre dues càrregues puntuals era la recta que les unia i que el seu sentit depenia del signe de càrrega, les càrregues de signe diferent s'atreien mentre les d'igual signe es repel·lien.
lunes, 29 de abril de 2013
La Radioactivitat
Generalment, els nuclis atòmics no canvien, no obstant alguns nuclis d'alguns isòtops de certs elements químics poden sofrir canvies que tenen a veure amb la pèrdua o el guany d'algunes partícules. Aquest fenòmen rep el nom de radioactivitat.
Es pot classificar segons si ha estat originada directa o indirectament pels humans (artificial) o no (natural).
Tipus de radiacions:
Radiació alfa -Partícules de dos protons i dos neutrons. La seua càrrega és positiva i s'emet a gran velocitat, també te molts poc poder de penetració.
Radiació beta -Formada per electrons. Càrrega negativa i amb més poder de pemnetració que les alfa.
Rdiació gamma -És una radiació neutra amb gran poder de penetració, per a poder aturarla és necessari plaques de plom o de formigó molt gruixudes. És una radiacció molt perillosa per a la salut humana.
La radioactivitat genera residus que són molt perillosos anomenats residus radioactius. Aquests residus tenen un periode de semidesintegració d'uns quants milers de anys. La major part emeten partícules beta i gamma. S'emmagatzemen i després es tanquen en grans dipòsits de formigó sota terra o sota el mar. Els residus radioactius emeten molta contaminació per aixó cal tenir molta seguretat a les centrals nuclears perquè qualsevol error per molt petit que siga pot acabar en una catàstrofe com ja ha passat en alguns països.
Es pot classificar segons si ha estat originada directa o indirectament pels humans (artificial) o no (natural).
Tipus de radiacions:
Radiació alfa -Partícules de dos protons i dos neutrons. La seua càrrega és positiva i s'emet a gran velocitat, també te molts poc poder de penetració.
Radiació beta -Formada per electrons. Càrrega negativa i amb més poder de pemnetració que les alfa.
Rdiació gamma -És una radiació neutra amb gran poder de penetració, per a poder aturarla és necessari plaques de plom o de formigó molt gruixudes. És una radiacció molt perillosa per a la salut humana.
La radioactivitat genera residus que són molt perillosos anomenats residus radioactius. Aquests residus tenen un periode de semidesintegració d'uns quants milers de anys. La major part emeten partícules beta i gamma. S'emmagatzemen i després es tanquen en grans dipòsits de formigó sota terra o sota el mar. Els residus radioactius emeten molta contaminació per aixó cal tenir molta seguretat a les centrals nuclears perquè qualsevol error per molt petit que siga pot acabar en una catàstrofe com ja ha passat en alguns països.
lunes, 25 de febrero de 2013
Curiositats
Per què plorem quan tallem ceba?
Dintre de les cèl·lules de la ceba es troben uns compostos amb sofre. Quan es talla, aquestes cèl·lules sofreixen una reacció química que les transforma en molècules que s'alliberen a l'aire. Amb la humitat que tenim als ulls es forma àcid sulfúric creant una sensació de cremada. Aleshores el cervell reacciona i ordena als ulls que produeixin més quantitat d'aigua (llàgrimes).
Plorem quan tallem ceba com a mètode de protecció als ulls.
Trucs per a evitar que ploren els ulls al tallar ceba:
- Tallar la ceba amb aigua freda així, els compostos sulfurats s'alliberaràn però reaccionaran amb l'aigua en lloc de reaccionar en els teus ulls.
- Congelar la ceba al voltant d'uns 10 minuts abans de tallar-la així la temperatura freda alentirà la seua reacció
Dintre de les cèl·lules de la ceba es troben uns compostos amb sofre. Quan es talla, aquestes cèl·lules sofreixen una reacció química que les transforma en molècules que s'alliberen a l'aire. Amb la humitat que tenim als ulls es forma àcid sulfúric creant una sensació de cremada. Aleshores el cervell reacciona i ordena als ulls que produeixin més quantitat d'aigua (llàgrimes).
Plorem quan tallem ceba com a mètode de protecció als ulls.
Trucs per a evitar que ploren els ulls al tallar ceba:
- Tallar la ceba amb aigua freda així, els compostos sulfurats s'alliberaràn però reaccionaran amb l'aigua en lloc de reaccionar en els teus ulls.
- Congelar la ceba al voltant d'uns 10 minuts abans de tallar-la així la temperatura freda alentirà la seua reacció
Curiositats
A casa es beu de vegades café descafeïnat. En una classe de química vam veure que una forma de llevar-li la cafeïna als grans de café era llavar-los amb un líquid anomenat diclormetà. He buscat quin tipus de producte és i aquestes són les seues propietats i característiques:
- S'utilitza com a disolvent industrial i per a eliminar la pintura o netetjar les parts de la cpu de l'ordinador.
- L a inhalació del diclormetà té un efecte narcòtic que entra fàcilment als pulmons.
- Si entra en contacte amb la pell, pot ocacionar cremades.
Mescles en productes quotidiants
Molts dels productes que utilitzem diariament estan formats per mescles molt diverses.
En aquest cas com a producte quotidià utilitze un shampoo.
Aquest shampoo és una mescla homogènia, és a dir, a simple vista pareix un sol producte però està format per la mescla de diferents productes per a donar frescor, un olor determinat, un color, hidratació... com: Aigua, sulfat de sodi laureth, cocamidopropilbetaina, clorur de sodi..
Per tant, sabem que les mescles es troben molt al nostre dia a dia.
En aquest cas com a producte quotidià utilitze un shampoo.
Aquest shampoo és una mescla homogènia, és a dir, a simple vista pareix un sol producte però està format per la mescla de diferents productes per a donar frescor, un olor determinat, un color, hidratació... com: Aigua, sulfat de sodi laureth, cocamidopropilbetaina, clorur de sodi..
Per tant, sabem que les mescles es troben molt al nostre dia a dia.
domingo, 24 de febrero de 2013
Carrers de la ciència
El meu grup i jo vam anar una vesprada al carrer Padre Tosca per saber l'origen d'aquest nom. Vam preguntar diverses persones que passaven pel carrer i vam trobar açò:
http://youtu.be/NfZKWQ0F6yU
http://youtu.be/h91UdrU8ng0
http://youtu.be/7O8Sufg66NU
http://youtu.be/Cfo1SNXrtWk
6. Destil·lació
Procediment per a separar dos lìquids que no es poden mesclar i que bullen a temperatures diferents o també per a separar un líquid amb un sòlid dissolt.
La mescla es calfa, quan apareix el punt d'ebullició del primer líquid aquest s'evapora i passa pel tub i es refreda i es condensa formant-se amb un líquid que s'avoca a un altre recipient i el dos líquids ja estan separats.
La mescla es calfa, quan apareix el punt d'ebullició del primer líquid aquest s'evapora i passa pel tub i es refreda i es condensa formant-se amb un líquid que s'avoca a un altre recipient i el dos líquids ja estan separats.
5. Decantació
És el procediment adequat per a quan es vol separar dos líquids que no es poden mesclar, per exemple l'oli amb l'aigua. Es fa servir un embut de decantació format per una vàlvula que obrint-la fa passar el l'íquid amb major densitat sepant-lo de l'altre.
Imatge del google imàgenes.
4. Separació magnètica
Quan un dels components de la mescla és un metall ferromagnètic el procediment adequat és la separació magnetica fent servir un imant. En aquest cas la mescla està formada per sorra i llimadures de ferro, després agafem l'imant i el posem sobre la mescla. Totes les llimadures de ferro queden pegades a l'imant:
3. Cristal·lització
Adequada per a quan volem separar un sòlid dissolten un líquid. El líquid s'evapora i el sòlid es queda amb forma de petits cristalls. En aquest cas aigua amb sal i sulfat de coure.
Aigua amb sal:
Aigua amb sulfat de coure:
Aigua amb sal:
Aigua amb sulfat de coure:
2. Filtració
Per a separar un sòlid insoluble amb el líquid en que es troba fem servir la filtració. En aquest cas la mescla està formada per sorra i aigua. Per a separar-ho utilitzem un paper de filtre on s'avocarà la mescla deixant passar l'aigua però la sorra es quedarà sobre el paper de filtre.
1. Garbellament
Aquest procediment el podem utilitzar per a separar mescles sòlides quan un dels components te una mida molt diferent al altre component, com és el cas de l'arena de grava.
Hi ha garbells de moltes grandàries diferents.
Hi ha garbells de moltes grandàries diferents.
domingo, 17 de febrero de 2013
La separació de mescles
Per a separar mescles hi ha molts diferents mètodes, perquè no totes les mescles es poden separa utilitzant el mateix mètode.
Durant aquesta avalució al laboratori hem vist diferents mètodes per a separar mescles, més senzills i d'altres més complexos:
1. Garbellament.
2 .Filtració.
3. Cristal·lització.
4. Separació magnètica.
5. Decantació.
6. Destilació.
Durant aquesta avalució al laboratori hem vist diferents mètodes per a separar mescles, més senzills i d'altres més complexos:
1. Garbellament.
2 .Filtració.
3. Cristal·lització.
4. Separació magnètica.
5. Decantació.
6. Destilació.
miércoles, 30 de enero de 2013
Una petita introducció
Benvinguts al bloc de la FiQui creat per mi, Aitana Rius alumna de l'IES Porcar de Castelló. En aquest bloc trobarás coses de la assignatura de física i química amb informació, fotos, videos.. que aniré posant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)